Tampoc els visitants aconsegueixen quedar impassibles quan visiten l'ermita, des de l'exterior de la qual poden contemplar una vista panoràmica de les platges de Santa Cristina i Cala Treumal, totes dues ubicades sota el monticle sobre el qual es va edificar l'emblemàtic temple. Viatjar a Lloret de Mar suposa conèixer petits racons que són preciosos en si i que a més permeten observar l'impressionant paisatge de penya-segats, sorra i roques banyades per les onades que forma la Costa Brava. I això és precisament el que ofereix aquest indret sagrat per als habitants de la ciutat.
Tan important és l'Ermita de Santa Cristina, que any rere any se celebren a Lloret de Mar unes festes en honor seu al voltant del 24 de maig, dia en què se celebra la seva onomàstica. D'aquesta manera, el seu vincle amb mariners, pescadors i tots els habitants del municipi de la comarca de la Selva és irrompible: la santa s'està venerant durant segles, i la seva relació amb l'entorn que envolta el temple és tan forta com la pedra que ho sustenta.
Construcció i història de l'ermita de Santa Cristina
Tot i que l'ermita actual data del segle XVIII; se sap que les primeres notícies que van aparèixer sobre aquesta provenen de l'any 1376; cosa que demostra l'antiguitat de l'admiració que senten els habitants de Lloret de Mar per Santa Cristina. El temple és d'un estil neoclàssic, que evoca predominantment l'arquitectura grecoromana.
Algunes de les característiques més importants del temple són el seu altar més gran; fabricat a Itàlia amb marbre de diferents colors i un gran retaule d'autor desconegut provinent de l'Escola Toscana; on es representa la mort de la santa. Situada als voltants del camí que porta el mateix nom; l'ermita construïda en una sola nau; presenta dues capelles laterals que, tot i estar unides a la central, fan de diferents passadissos.
Relació dels lloretencs amb Santa Cristina
Com hem assenyalat, són diversos els punts del poble que s'han anomenat amb el nom de la màrtir; però la relació dels ciutadans de Lloret de Mar amb ella va molt més lluny dels simples baptismes; començant per la pròpia construcció del temple. Molts dels habitants de la localitat catalana van aportar suport econòmic; arribant a pagar l'edificació al complet, i comptant a més amb la feina dels qui no podien aportar diners, en els seus dies lliures.
Una altra de les mostres de la immensa veneració que senten per Santa Cristina; es pot observar al propi interior de la sagristia del temple; on estan exposades nombroses miniatures de vaixells que els mariners oferien a la santa com a exvots; molts dels quals avui dia han assolit un valor incalculable.
Finalment; també són d'un valor incalculable les relíquies de Santa Cristina; que van obtenir al seu dia els lloretencs, i de les quals únicament conserven el crani i un petit os que es transporta cada any a la processó marítima per celebrar les festes; una revolta el 1936 va suposar la desaparició d'una costella i el fèmur, també patrimoni del municipi. El 24 de juliol, a més de la processó esmentada; té lloc l'esmorzar de la germandat de pescadors sota l'arbre conegut com el Pi Centenari; un altre dels emblemes de la ciutat.